Història

A mitjans de l’any 1998, persones de diferents col·lectius socials s’unien per reivindicar a Tarragona la creació d’un teixit ciutadà més igualitari i cohesionat, i van fundar el Col·lectiu per a la Igualtat de Tarragona (CIT). Entre els seus membres hi havia un grup d’homosexuals que, poc després de posar-se en marxa el projecte, van començar a reunir-se de forma autònoma a l’habitatge de José Antonio Pérez, conegut entre els seus amics com «Japo», que va ser el primer president d’aquest grup, embrió del que uns anys més tard es convertiria en el col·lectiu H2O. L’objectiu d’aquest grup de persones homosexuals i transsexuals era, com es pot veure en algunes declaracions a la premsa d’aquell any, «crear un espai on es puguin compartir experiències».

Després de quatre anys funcionant a Tarragona i de reiterades i infructuoses peticions al consistori de la ciutat perquè els cedís un espai, el darrer trimestre de l’any 2002 aquests membres del CIT van iniciar una nova etapa a Reus signant un acord amb l’Ajuntament de la capital de Baix Camp pel qual cada divendres al vespre se’ls cedia una sala de reunions del Centre Cívic Carrilet. Els objectius de l’associació eren el recolzament mutu i la consolidació com a grup autònom, però ja es començaven a plantejar accions per reivindicar els drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB). Per tal de donar-se a conèixer, van emprendre una campanya de difusió del moviment als diferents centres cívics, a la universitat i, òbviament, als locals d’ambient existents en aquell moment. Aquests anys, la presidència de l’associació la van ostentar el José Antonio Pérez «Japo» i en Jordi Casadevall.

Un debat que va marcar un abans i un després

El desembre de l’any 2003, en una assemblea general, el CIT es va marcar uns nous i ambiciosos objectius, entre els quals destacava la lluita per «la normalització del fet homosexual» i «contra la discriminació i a favor de la igualtat de drets».

Poc després, el febrer del 2004, quan el país es trobava en plena campanya electoral (es celebraven eleccions al Congrés de Diputats), el CIT va organitzar a la sala d’actes de l’Autoritat Portuària de Tarragona un debat, al qual foren convocats tots els caps de llista de les forces polítiques amb representació parlamentària de la demarcació. Tot i que alguns candidats van delegar en altres membres de les seves respectives llistes, hi van estar presents tots els partits. L’acte va tenir un gran ressò mediàtic i va marcar un abans i un després en la visió del col·lectiu LGTB per part de les forces polítiques del territori.

Passats quatre mesos del debat, seguint amb la idea de fer visible la realitat LGTB, es programava un cicle de cinema gai-lesbià a Reus en una iniciativa aleshores pionera. La primera projecció va ser el film A mi madre le gustan las mujeres. A més, el 28 de Juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTB, el CIT va organitzar un dinar de germanor i va impulsar per primer cop a la ciutat de Reus una penjada de la bandera de l’Arc de Sant Martí, símbol del col·lectiu LGTB, en una iniciativa no exempta de polèmica, ja que encara hi havia molts sectors homofòbics que veien amb mals ulls la visibilització de les persones homosexuals.

«Atreveix-te a entendre»

Aquest any 2004 va ser molt intens, ja que el 17 de setembre s’organitzava la presentació del llibre Vidas del Arco Iris, de Jordi Petit, històric dirigent LGTB. També al mes de setembre tenia lloc una primera experiència de col·laboració entre el CIT i l’empresariat dels locals d’ambient al «Gay Meeting Salou 2004» i naixia la primera experiència radiofònica sobre l’actualitat LGTB: l’emissora Punt 6 Ràdio cedia un espai setmanal a l’associació per emetre el programa Atreveix-te a entendre, que a dia d’avui encara pot escoltar-se tots els dimecres a la tarda al 99,8 de la FM.

L’octubre de 2004 se celebrava una assemblea general, en la qual es va escollir una nova junta directiva encapçalada per Josep Maria «Iñaki» Vázquez i on es va acordar canviar el nom de Col·lectiu per a la Igualtat de Tarragona pel d’H2O. L’objectiu principal que es va marcar va ser impulsar la normalització i visibilitat de la realitat LGTB a tot el Camp de Tarragona.

A partir d’aquell moment la presència als mitjans de comunicació i els actes públics es van multiplicar: xerrades a diverses localitats sobre el fet homosexual, organització d’actes pel Dia Internacional contra la SIDA, posada en marxa de la campanya «Sexualitat, ho saps tot?», conferències i debats sobre el projecte de llei de reforma del matrimoni i un llarg etcètera d’activitats que van ajudar a molts homosexuals a sortir de l’ostracisme i l’anonimat en què que es trobaven.

En aquesta llarga llista d’actuacions destaca el treball realitzat conjuntament entre H2O i el Consell Municipal de Polítiques per a la Igualtat de Reus durant l’any 2005, com la realització d’una campanya de sensibilització justament anomenada «Igualtat en la diversitat», un projecte educatiu per explicar a les escoles què és la diversitat sexual, i la creació d’una secció específicament LGTB a la biblioteca pública Xavier Amorós.

Reus, capital homosexual de Catalunya

Però el fet que va marcar sens dubte l’actuació d’H2O el 2005 va ser la manifestació del Dia de l’Orgull LGTB el 28 de juny a Reus, en plena Festa Major, organitzada conjuntament per H2O i la Comissió Unitària 28 de Juny, agrupació d’entitats LGTB de tot Catalunya. Aquell dia més de mil persones es van anar concentrant des de les sis de la tarda a la plaça de la Llibertat per recórrer alguns carrers del centre de la ciutat fins arribar a la plaça del General Prim. L’ambient era espectacular: banderes dels diferents grups participants, música, consignes, persones joves, grans, famílies senceres… L’aprovació aquells mateixos dies de la reforma del Codi Civil que per fi aprovava el matrimoni entre persones del mateix sexe i l’actitud intolerant i combativa mostrada per la jerarquia de l’Església catòlica van escalfar l’ambient. L’assistència va superar de llarg totes les expectatives i previsions que s’havien fet. Al final de l’acte, damunt d’una tarima, l’actor tarragoní Oriol Grau, unit en cos i ànima amb el conegut personatge «Palomino», la Luisa Notario, del Col·lectiu Lambda de València, i la Conchi, coneguda activista d’H2O, animaven els participants concentrats en una plaça Prim on ja no hi cabia ni una agulla.

Els premis «Ploma Daurada»

Aquelles mateixes setmanes naixien els premis «Ploma Daurada», que en pocs anys s’han convertit en emblemàtics per H2O i que aquest any 2009 han celebrat la seva quarta edició. Són guardons anuals que premien les persones o institucions que han mantingut un compromís en favor dels drets del col·lectiu homosexual, i també denuncien aquells que han mostrat un comportament homòfob, tot lliurant-los el premi «Ploma de Plom».

El més destacat d’aquests premis és la participació popular, la qual decideix qui es mereix els guardons, ja que cada any el col·lectiu H2O proposa dos o tres persones a cadascuna de les categories («Ploma Daurada» i «Ploma de Plom») i totes les persones del Camp de Tarragona poden votar en favor o en contra de qui creuen més convenient a través de la pàgina web de l’associació o omplint butlletes de vot situades a llocs estratègics de Reus, Tarragona i altres poblacions. Al final, un cop fet el recompte, es fan pú- blics els noms dels guanyadors.

En els tres primers anys de vida dels premis, la «Ploma Daurada» ha estat concedida a l’aleshores professional de la salut Pilar Pérez, la delegació tarragonina d’Amnistia Internacional i la sèrie de televisió «Ventdelpla». La «Ploma de Plom» se l’han endut el periodista Antoni Coll, el Foro Español de la Familia i Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona. També s’han concedit Mencions Honorífiques a Armand de Fluvià (històric activista homosexual), Xavier Amorós (escriptor), Esther Nolla (presidenta de l’Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes), Jordi Escoda (periodista), Carla Antonelli (actriu i activista transsexual) i Elisabet Vendrell (presidenta de l’Associació de Famí- lies Lesbianes i Gais).

Aquesta frenètica activitat duta a terme durant l’any 2005 va ser reconeguda per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que va concedir a H2O el conegut premi «Petxina Oberta»

Una dona al front d’H2O

L’octubre de 2005 una nova assemblea nomenava l’Elena Bolaños presidenta d’H2O. Era la primera vegada a tot Catalunya que una dona liderava una associació on hi militaven indistintament gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Durant la seva presidència, H2O va seguir lluitant per la visibilització, especialment de les lesbianes i les persones transsexuals, i va passar a formar part de l’organització de «Barraques», on des d’aleshores hi està present amb un estand propi.

Dos anys més tard en Miquel Reverte prenia el relleu al capdavant de l’entitat. Durant aquest període s’ha potenciat la presència d’H2O al teixit social i associatiu de Reus i de la resta del Camp de Tarragona. Avui H2O és visible als principals esdeveniments públics i està present a diversos consells municipals, lluitant sempre per la visibilització i la defensa dels drets i llibertats del col·lectiu homosexual.

Com a part d’aquest procés de visibilització i normalització va néixer fa dos anys la revista COLORS, amb informacions específicament LGTB, però dirigida al gran públic del Camp de Tarragona. Així mateix, la pàgina web d’H2O (h2o.cat) s’ha convertit en un eficaç mitjà d’informació i comunicació amb un nombre sempre creixent de visites i consultes.

L’Espai Jove de Salut

L’octubre de 2006 H2O va posar en marxa L’Espai Jove de Salut, un punt d’informació on s’assessora i es facilita informació a tots els joves sobre sexe segur, trastorns del comportament alimentari, alcoholisme, drogodependències i afectivitat sexual.

És un espai itinerant que està present a Tarragona, Reus, El Vendrell, Torredembarra, Calafell i altres punts del Camp de Tarragona.

Històric de persones associades

 

Històric associats